La casa dels Centelles constitueix un dels exemples més notables i més ben conservats de casa senyorial urbana de la baixa edat mitjana, que va tenir difusió arreu de l’antiga Corona d’Aragó i de la seva àrea d’influència a la Mediterrània.

 

A principis del segle XVI, el noble Lluís de Centelles i de Clariana, baró de Centelles, decidí, com molts altres nobles i grans terratinents, construir la seva mansió dins el nucli urbà de Barcelona, sobre les traces d’altres propietats de la seva família i després de comprar part de les propietats confrontants.

 

Tot i que no hi ha un únic tipus arquitectònic en els edificis barcelonins, aquesta arquitectura civil de caràcter privat es va configurar seguint dos models estructurals: la casa noble, derivada de la sala o casa del senyor rural no fortificada, i un altre de més humil en què els murs ja no eren de pedra sinó de tàpia.

 

L’edificació conserva el seu caràcter original tot i les profundes reformes que s’hi han anat produint per adaptar el Palau als diferents usos i que n’han desvirtuat sobretot la distribució interior.

 

A mitjan segle XIX, un descendent dels comtes de Centelles es casà amb la duquessa de Solferino, motiu pel qual l’edifici es coneixia també com a Palau Centelles-Solferino.

 

Actualment, l’edifici és propietat de la Generalitat de Catalunya i, gràcies a unes importants obres de reforma i adequació dutes a terme durant els anys vuitanta i noranta, acull les seus del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (antic Consell Consultiu) i de l’Institut d'Estudis de l'Autogovern (antic Institut d’Estudis Autonòmics).

 

Les línies dominants de l’edifici són del gòtic tardà, tot i que la data de construcció justifica que alguns dels elements decoratius i heràldics delatin el coneixement de sistemes compositius, solucions formals i repertoris ornamentals propis del Renaixement italià.

 

El Palau Centelles és un edifici regular, amb tres façanes que cerquen també la regularitat en els seus alçats exteriors. A la façana de la Baixada de Sant Miquel hi ha l’entrada principal, que és una porta dovellada, fidel al tipus simple de mig punt i sense motllures, a sobre de la qual es troba l’escut dels Centelles.

 

Les obertures són flamígeres: conopials a la planta baixa, amb llinda des de l’entresòl, d’arc escarser al principal i polilobulades les altes.

 

El pati té una escala coberta sota una porxada gòtica. Al replà de l’entresòl trobem una porta amb àngels i atlants renaixentistes que sostenen l’escut familiar i, a l’entrada de la planta noble, l’escultura d’un patge amb un gos i l’escut. A finals del segle XIX, els porxos de l’escala es van prolongar sobre la porta amb columnes romàntiques molt esveltes, del mateix estil que les originals però fabricades amb ferro fos. Les façanes interiors presenten finestres conopials i coronells.