Eduard
Roig Molés (Barcelona,
1971) és llicenciat en Dret i professor titular d’escola universitària de Dret Constitucional
a la Universitat de Barcelona, on ha desenvolupat la seva tasca docent i
investigadora des del 1993.
Especialitzat en dret
autonòmic, s’ha centrat en l’estudi de les relacions intergovernamentals de
participació, cooperació i conflicte. En aquest àmbit és autor de diverses
publicacions, entre les quals destaquen La actividad exterior y comunitaria
de las Comunidades Autónomas (amb P. Pérez Tremps [coord.] i M.A.
Cabellos), Institut d’Estudis Autonòmics/Marcial Pons, Barcelona, 1999; Comunidades
Autónomas y posición española en asuntos europeos, Tirant lo Blanch,
València, 2002 o el seguiment i valoració anual de les activitats de la
Conferència per a Assumptes de la Unió Europea (1995-2004) i després dels
òrgans de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes (2015-2017) a l’Informe
Comunidades Autónomas, edicions anuals, Barcelona, IDP, sota la direcció
d’E. Aja i de J. Tornos. Ofereixen una perspectiva més àmplia sobre el model
autonòmic i la posició de Catalunya els articles "La reforma del Estado de las
autonomías: ¿ruptura o consolidación del modelo de 1978?”, a la Revista
d’Estudis Autonòmics i Federals, núm. 3, 2006 i "Procés sobiranista i Tribunal Constitucional. Anàlisi d’un
impacte recíproc” a la Revista Catalana de Dret Públic, núm.
54, 2017.
També ha treballat en altres
línies de recerca, assenyaladament en el procés d’integració europea i el seu
impacte sobre el dret constitucional: "Continuidad y refundación. Deliberación
y decisión. La Convención en el proceso de elaboración y reforma de los
Tratados”, a E. Albertí (dir.), El proyecto de una nueva Constitución
Europea, Tirant lo Blanch, València, 2003 o "El nuevo papel de los Parlamentos
nacionales entre Derecho Constitucional nacional y Derecho Constitucional
europeo” (amb. E. Albertí) a Constitución Europea y constituciones nacionales (dirs. M. Cartabbia, B. de
Witte, P. Pérez Tremps), Tirant lo Blanc, València, 2005, o els drets
dels estrangers: "Los derechos de los extranjeros: titularidad y limitación”, a Foro constitucional iberoamericano
Revista electrónica [www.uc3m.es/uc3m/inst/ MGP/JCI/revista-00portada.htm),
núm. 3, 2003], a La nueva regulación de la inmigración en España (amb E.
Aja , M. Aparicio Pérez, M. A. Cabellos Espiérrez, L. Díez Bueso i D. Moya
Malapeira), Tirant lo Blanch, València, 2000); "El tratamiento jurídico del
extranjero en situación regular” (amb M. A. Cabellos Espiérrez) a E. Aja, J.
Arango (dirs.) i "La entrada por razones laborales y el trabajo de los
extranjeros” (amb M. Aparicio Wilhelmi), tots dos a E. Aja, J. Arango (dir.) a Veinte años de inmigración en España,
Fundació CIDOB, Barcelona, 2006, "Las relaciones intergubernamentales en la
inmigración”, a E. Aja, J. A. Montilla, E. Roig (dir.), a Las Comunidades Autónomas y la inmigración, Tirant lo Blanch, València,
2006 i "Entrada y residencia por razones laborales. Especial consideración de
los contingentes” i "La entrada por razones laborales en Cataluña”, tots dos a
E. Argullol Murgadas (dir.), Inmigración
y transformación social en Cataluña, Fundación BBVA, Madrid 2007.
Membre del Comitè de Redacció
de la Revista d’Estudis Autonòmics i
Federals (REAF) entre el 2005 i el 2015 i secretari de la Revista Catalana de Dret Públic des del
2015 fins al 2018. Igualment ha estat ponent i professor en nombrosos cursos
sobre dret autonòmic, dret d’estrangeria i dret de la Unió Europea a
universitats i institucions diverses (Institut d’Estudis Autonòmics, Escola
d’Administració Pública de Catalunya, Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, Institut Nacional d'Administració Pública, Fundación
Alternativas, IVAP, Escola Galega de Administración Pública, European Institute
of Public Administration, Associació Espanyola de Constitucionalistes, Associació d'Advocats de l'Estat, etc.); expert extern en missions de SIGMA (OCDE/UE) a
Montenegro (2013) i a Sèrbia (2016 i 2017), i compareixent com a expert a la
Comissió d’Estudi del Parlament de Catalunya sobre el dret a decidir (10.12.2013).
Entre el juny de 2005 i el
desembre de 2011 va ser membre del Gabinet de la Presidència del Govern de
l’Estat, primer com a vocal assessor (2005-2008) i després com a subdirector
del Departament d’Afers Institucionals (2008-2011). L’any 2018 va incorporar-se
com a director al Gabinet de la ministra de Política Territorial i Funció
Pública i entre el 2019 i el 2022 ha estat director i director adjunt del
Gabinet de la presidenta del Congrés dels Diputats.
Ha estat nomenat conseller
del Consell de Garanties Estatutàries pel Parlament de Catalunya (maig 2022).
Data d’actualització: 18/09/2024
Propera actualització: 18/03/2025