Coma professora universitària, a desvolopat eth sòn prètzhèt dempús 1992 en toti es nivèus academics, dempús der anciana licenciatura, aué grad, enquia mastèrs tant universitaris coma pròpris, principauments ara Universitat de Barcelona mès tanben a autes universitats estataus e estrangères. Aguesta activitat docent s’a centrat prioritàriament enes matèries obligatòries deth grad de Dret, mès tanben a comprenut era docéncia en auti grads coma Sciéncies Politiques e dera Administracion, Comunicacion Audiovisuau, Administracion e Direccion d’Enterpresa o Gestion e Administracion Publica.   

Ena sua activitat professional (en serveis especiaus) a estat directora general d’Ahèrs Constitucionaus e Coordinacion Juridica deth Ministèri dera Presidéncia, Relacions damb es Corts e Memòria Democratica (2020-2022); directora deth Gabinet deth secretari d’Estat de Relacions damb es Corts deth Ministèri dera Presidéncia, Relacions damb es Corts e Igualtat (2018-2020); adjunta ath Sindic de Grèuges de Catalonha (2004-2010), e assessora deth Govèrn dera Generalitat entara reforma de l’Estatut de Catalonha (2002-2004).   

D’ua perspectiva internacionau, cau mencionar es sòns nomentaments recents en convocacions competitives internacionaus coma expèrta en drets umans deth Crisis Bureau’s Deployment Mechanism-United Nations Development Programme, roster deth qu’è part dempús 2016; International Expert in Human Rights, nomentada pera Organizacion des Nacions Junhudes en convocacions des ans 2013 e 2015 (Turkmenistan); short term expertdel Projècte Euralius de la Comission Europèa en 2012 e 2013 (Albania); short term expert de dus Twinning Projects finançadi pera Union Europèa en es ans 2009 e 2013 (Sèrbia e Turquia), e expèrta en Governança Democratica dera Organizacion entara Seguretat e era Cooperacion en Euròpa-OSCE, nomentada en 2008 (Sèrbia).   

Es sues linhes de recèrca son es estats descentralizadi (membre der equipa de dirección der annuari "Informe Comunidades Autónomas”, 2013-2018); era libertat d’expression e eth dret ara informacion (membre fondadora e coordinadora deth Grop de Trabalh LibEx, dempús 2018; membre deth grop d’expèrts pera elaboracion dera Carta de drets digitaus, Ministèri d’Ahèrs Economics e Transformacion Digitau, 2020-2021); es sistèmes universitaris e de recèrca (directora dera linha de recèrca Sciéncia e Innovacion de l’Observatòri Universitari Institut de Dret Public dera Universitat de Barcelona, dempús deth 2010); institucions constitucionaus de garantia de drets (membre dera Federacion Internacionau e Europèa der Ombudsman, 2004-2010), e dret d’estrangeria (membre deth Grop d’Estudis sus Drets des Immigrants dempús dera fondacion en 1999 e enquia 2018).   

Tota aguesta activitat de recèrca l’a portat a participar es nombrosi projèctes d’investigacion competitiva, bèri uns coma investigadora principau, e a èster autora de múltiples monografies e articles scientifics. Laguens es monografies individuaus recentes figuren Los límites de la creación artística en Estados Unidos y Europa. Entre la expresión y el discurso del odio(Tirant lo Blanch, 2017) e Los sistemas de investigación en los países europeos descentralizados. Estudio comparado de España, Alemania, Austria y Bélgica, y de Cataluña, Baviera, Estiria y las regiones belgas (Institut d’Estudis Autonomics, 2013). Tanben a estat directora de diuèrses monografies collectives, era mès recenta La organización de la ciencia a revisión: Administración General del Estado, Cataluña, Madrid y País Vasco (Huygens Editorial, 2020) e coautora amassa damb J. de Lucas de La integración de los inmigrantes (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2006).

D’entre es capítols de libre d’autoria individuau destaquen The use of the own-initiative procedures by the Ombudsman. Hertogh, M., e Kirkham, R., Research Handbook on the Ombudsman (Edward Elgar Publishing, 2018); Garantías institucionales de los derechos sociales. Cascajo, J. L., Teruel, M., Domínguez, A., e Navarro, V. (coord.), Derechos sociales y principios rectores (Tirant lo Blanch, 2012), e Los derechos de los inmigrantes y sus garantías. Aja, E. e Arango, J. (ed.), Veinte años de inmigración en España. Perspectivas jurídica y sociológica (1998-2004) (CIDOB, 2006).   

E, fin finau, d’entre es articles en revistes scientifiques recentes destaquen "Discurso del odio en las redes sociales: la libertad de expresión en la encrucijada”. Revista Catalana de Dret Públic, 2020; "Balance de quince años de jurisprudencia constitucional sobre partidos políticos”. Teoría y Realidad Constitucional, 2015; "Reflexiones para una nueva regulación constitucional del Defensor del Pueblo”. Revista Vasca de Administración Pública,2013, e "El sistema universitario y de investigación en España: una perspectiva territorial”. Istituzioni del Federalismo, 2012.   

Siguec nomentada conselhèra deth Conselh de Garanties Estatutàries peth Parlament de Catalonha en 2022 e n’exercic eth cargue de vicepresidenta dempús mai de 2022 enquiath gèr de 2023, data que cessec pr’amor que siguec nomentada magistrada deth Tribunau Constitucionau.