Laura Díez Bueso (Barcelona, 1969) és doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtica
de Dret Constitucional d’aquesta mateixa Universitat des de gener de 2020. Com
a càrrecs acadèmics recents a la Universitat de Barcelona destaquen haver estat
directora del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia
del Dret (2016-2018); directora del Diploma de Postgrau
en Dret Públic (2015-2017); directora del Màster en Estudis Jurídics Avançats
(2014-2015), i delegada del rector per a l’ordenació normativa (2011-2013).
Com a docent universitària, ha desenvolupat la seva tasca des de 1992 en
tots els nivells acadèmics, des de l’antiga llicenciatura, avui grau, fins a màsters
tant universitaris com propis, principalment a la Universitat de Barcelona però
també a altres universitats estatals i estrangeres. Aquesta activitat docent s’ha
centrat prioritàriament en les assignatures obligatòries del grau de Dret, però
també ha comprès la docència en altres graus com ara Ciències Polítiques i de l’Administració,
Comunicació Audiovisual, Administració i Direcció d’Empreses o Gestió i
Administració Pública.
En la seva activitat professional (en serveis especials) ha estat directora
general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la
Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica (2020-2022); directora
del Gabinet del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts del Ministeri de
la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat (2018-2020); adjunta al
Síndic de Greuges de Catalunya (2004-2010), i assessora del Govern de la
Generalitat per a la reforma de l’Estatut de Catalunya (2002-2004).
Des d’una perspectiva internacional, cal esmentar els seus nomenaments
recents en convocatòries competitives internacionals com a experta en drets
humans del Crisis Bureau’s Deployment Mechanism-United Nations Development Programme, roster del qual forma part des de 2016;International Expert in Human Rights,
nomenada per l’Organització de les Nacions Unides en convocatòries dels anys
2013 i 2015 (Turkmenistan); short term expertdel Projecte Euralius de la Comissió Europea el 2012 i 2013 (Albània); short term expert de dos Twinning Projects finançats per la Unió
Europea els anys 2009 i 2013 (Sèrbia i Turquia), i experta en Governança
Democràtica de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa-OSCE,
nomenada l’any 2008 (Sèrbia).
Les seves línies de recerca són els estats descentralitzats (membre de l’equip
de direcció de l’anuari "Informe Comunidades Autónomas”, 2013-2018); la llibertat
d’expressió i el dret a la informació (membre fundadora i coordinadora del Grup
de Treball LibEx, des del 2018; membre del grup d’experts per a l’elaboració de
la Carta de drets digitals, Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació
Digital, 2020-2021); els sistemes universitaris i de recerca (directora de la
línia de recerca Ciència i Innovació de l’Observatori Universitari Institut de
Dret Públic de la Universitat de Barcelona, des del 2010); institucions
constitucionals de garantia de drets (membre de la Federació Internacional i
Europea de l’Ombudsman, 2004-2010), i dret d’estrangeria (membre del Grup d’Estudis
sobre Drets dels Immigrants des de la fundació el 1999 fins al 2018).
Tota aquesta activitat de recerca l’ha dut a participar en nombrosos
projectes d’investigació competitius, alguns dels quals com a investigadora
principal, i a ser autora de múltiples monografies i articles científics. Dins
les monografies individuals recents figuren Los límites de la creación artística en
Estados Unidos y Europa. Entre la expresión y el discurso del odio (Tirant lo Blanch, 2017) i Los sistemas de investigación en los países
europeos descentralizados. Estudio comparado de España, Alemania, Austria y
Bélgica, y de Cataluña, Baviera, Estiria y las regiones belgas (Institut d’Estudis
Autonòmics, 2013). També ha estat directora de diverses monografies
col·lectives, la més recent La organización de la ciencia a revisión: Administración General del
Estado, Cataluña, Madrid y País Vasco (Huygens Editorial, 2020) i
coautora juntament amb J. de Lucas de La
integración de los inmigrantes (Centro de Estudios Políticos y
Constitucionales, 2006).
D’entre els capítols de llibre d’autoria individual
destaquen The use of the own-initiative procedures by the Ombudsman. Hertogh,
M., i Kirkham, R., Research Handbook on
the Ombudsman (Edward Elgar Publishing, 2018); Garantías
institucionales de los derechos sociales. Cascajo, J. L., Teruel, M.,
Domínguez, A., i Navarro, V. (coord.), Derechos
sociales y principios rectores (Tirant lo Blanch, 2012), i Los derechos de los inmigrantes y sus garantías.
Aja, E. i Arango, J. (ed.), Veinte años
de inmigración en España. Perspectivas jurídica y sociológica (1998-2004) (CIDOB,
2006).
I, finalment, d’entre els articles en revistes científiques recents destaquen
"Discurso del odio en las redes sociales: la libertad de expresión en la
encrucijada”. Revista Catalana de Dret
Públic, 2020; "Balance de quince años de jurisprudencia constitucional
sobre partidos políticos”. Teoría y
Realidad Constitucional, 2015; "Reflexiones
para una nueva regulación constitucional del Defensor del Pueblo”. Revista Vasca de Administración Pública,
2013, i "El sistema universitario y de investigación en España: una perspectiva
territorial”. Istituzioni del Federalismo,2012.
Va ser nomenada consellera del Consell de Garanties
Estatutàries pel Parlament de Catalunya l’any 2022 i n’exercí el càrrec de vicepresidenta
des del maig del 2022 fins al gener de 2023, data en què cessà perquè va ser
nomenada magistrada del Tribunal Constitucional.